El 12-2 vaig veure "Un déu salvatge" al Teatre Goya i ara us porto la meva ressenya d’aquesta obra, que podreu trobar en cartell fins al 6-4-25.
Em fa l'efecte, des del desconeixement, que tant la paternitat com la maternitat, són actes de valentia amb, sovint, no gaire recompensa, malauradament.
Aquesta peça entoma aquest fet frontalment, sota un vernís humorístic, però amb un rerefons dur i impactant, com és ser pare o mare d'un fill autoritari o fins i tot violent. Així, sota l'aparença d'una comèdia fresca i divertida, que ho és, també trobem aquest punt social, pel que fa a la tria de la temàtica.
El repartiment conformat per quatre enormes talents del teatre català com són Pere Arquillué (que també dirigeix l'obra), Laura Conejero, Ivan Benet i Laura Aubert, funciona, però tampoc és sorprenent, ja que el seu enorme talent és difícil de quantificar. D'aquesta manera, les interpretacions, sens dubte, són un dels grans punts forts de l'espectacle i explica, en part, perquè ha estat exhaurint molts dies les entrades.
El punt de partida és l'agressió del fill d'una família, a mans d'un altre alumne, en una sortida escolar. Tots quatre pares, els del fill agredit i els de l'agressor, es trobaran al pis d'aquests primers per parlar sobre aquest incident i així trobar una solució satisfactòria. Sota aquest prisma, la incomoditat prèvia d'haver de parlar d'això com a persones civilitzades, deixarà pas a una barreja d'emocions i sentiments que fluctuaran primer gota a gota i finalment, com un torrent amb còmiques conseqüències.
Que s'ubiqui el problema, entre persones de classe adinerada, no és pas casual, ja que permet diferenciar ràpidament entre dues capes, la que veiem i la que realment pensen, que de mica en mica ens aniran mostrant, en enterbolir-se la conversa.
La convincent escenografia de Max Glaenzel, una bèstia del teatre, és un pis amb tot luxe de detalls que fa tot l'efecte.
Cal dir que el text de l'autora Yasmina Reza, guarda certes similituds amb "Art", que vaig poder gaudir en aquest mateix teatre el 20-10-16.
En definitiva, una comèdia allunyada dels típics clixés, que va més enllà d'això i aborda una temàtica complicada, entomada però amb molt d'humor. Això, executat per un repartiment fantàstic, propicia que ens trobem davant d'una gran peça, una autèntica joia.
La podreu trobar fins al 6-4-25.
Nota: notable/excel·lent.
Sinopsi:
Una àcida mirada sobre la societat contemporània i la condició humana
Dues parelles es reuneixen per discutir la conducta violenta del fill d’un dels matrimonis que ha colpejat amb un pal al fill de l’altre, trencant-li dues dents. Al llarg de la conversa, la discussió s’anirà encenent i el que havia de ser una trobada pacífica per resoldre el conflicte acabarà esclatant en un caos absolut, posant de relleu les contradiccions entre el discurs i les accions dels adults i que la violència és, potser, un tret inalienable de la nostra naturalesa més arrelada.
Un déu salvatge és una de les obres clau de Yasmina Reza. Èxit automàtic des de la seva estrena a París, ha guanyat diversos premis, entre ells el premi Tony a la millor obra de teatre en el muntatge a Broadway. Ha estat traduïda a l’anglès i al castellà, i estrenada a llocs com Londres, Madrid, Xile o Nova York. L’any 2011, va gaudir d’una adaptació cinematogràfica (Carnage) dirigida per Roman Polanski i protagonitzada per Jodie Foster, Kate Winslet, Christoph Waltz i John C. Reilly.
