Diumenge vaig veure #AnnaKarènina al Teatre Nacional de Catalunya.
Aquesta absoluta joia, dirigida amb gran talent per #CarmePortacelli, agafa la novel·la de Lev #Tolstoi, de l'any 1877, i li dona una mirada contemporània encertada, amb una posada en escena realment espectacular.
No és casual que aquesta peça farà gira internacional (i es podrà veure a Brussel·les, Zagreb, París i Amsterdam). Del que estic convençut, és que arrencarà nombrosos aplaudiments arreu, independentment del país.
Les actuacions del magnífic i ampli repartiment són d'un nivell espectacular, amb un resultat que és una delícia. Acompanyarem a Anna Karènina en el seu particular viatge d'amor, bogeria, turment, etcètera. Aquesta travesia la realitzarem, també, amb el seu entorn, amb el qual empatitzem de valent, arribant a comprendre el que els passa pel cap, ja que aquests sovint s'adrecen al públic. Així, arribarem a comprendre a tots els personatges, que semblen tenir ànima pròpia.
L'arriscada i vistosa escenografia d'#AlessandroArcangeli i #PacoAzorín, conformada, entre altres elements, per unes vies de tren amb unes plataformes que circulen per aquestes com si fossin vagons, és integrada amb una inusual naturalitat a escena. El vestuari, a càrrec de# CarlotaFerrer, sorprèn amb la seva interessant proposta.
En definitiva, un espectacle en majúscules de tres hores que passen volant i que apropen el clàssic de Tolstoi al gran públic amb una mirada que resulta un goig.
El 24-10 vaig veure #UnMatrimoniDeBoston a #LaVillarroel.
Aquesta peça dirigida pel grandíssim #JosepMariaMestres i text de #DavidMamet (amb punyents diàlegs) ja es va poder veure fa dinou anys... i ara, per sort, torna per tal que la puguem gaudir.
Ara, però, ho fa sense #AnnaLizaran, però si amb Emma Vilarasau i Marta Marco, amb els papers canviats aquest cop.
El punt fort de l'espectacle, sens dubte, és aquest mateix repartiment que abans comentava, on l'incommensurable i grandíssima #EmmaVilarasau, juntament amb la brillant #MartaMarco, conformen una parella difícil d'oblidar pel seu enorme talent (i envejable trajectòria). Aquestes, estaran acompanyades per la jove actriu #EmmaArquillué, novetat d'enguany i que fa de divertit contrapunt (serventa). Així veurem com aquestes acomodades dones de principis del segle XX, són amants, en secret. Les seves vides, però, estan a punt de canviar de dalt a baix arran de la visita d'una d'aquestes al domicili de l'altra, després d'estar un temps indeterminat allunyades.
Pel que fa a l'escenografia, sí que trobem grans canvis, ja que les tonalitats vermelloses són substituïdes aquest cop per unes de blavoses, dissenyades per #PacoAzorín.
Cal dir que el vestuari d'època de #NídiaTusal és espectacular i et transporta realment a una altra etapa històrica.
En definitiva, una comèdia històrica de dones empoderades i amb un repartiment i direcció estel·lar. Tot plegat, difícil d'oblidar.
Atenció, que les entrades estan exhaurides per a moltes funcions... així que, reserveu amb temps els vostres tiquets si no us la voleu perdre. La trobareu fins al 15-12-24.
Diumenge vaig veure #ObservinAquestsFillsDePuta a #ElMaldà.
Aquesta divertida comèdia escrita per #AdriánPérea, per encàrrec de la jove companya #DúoFàcil, segueix de ben a prop la figura de #FlorentinoPérez, actual president del Real Madrid, així com de la constructora ACS (des del 1997). Amb ell descobrirem amb divertits gags, amb un fil conductor, com capitalisme, futbol i corrupció s'avenen prou bé. Veurem llavors la relació amb Aznar i el paper d'aquest a la famosa requalificació urbanística dels terrenys del Madrid, que va suposar un transvasament de diners públics a aquest club (privat).
Però això no s'atura aquí, ja que veurem també com a petita escala també ho fem tots això d'anar cap al costat fosc. Així veurem com s'exerceix la corrupció des de diferents estrats de la societat de manera transversal.
L'ampli repartiment, conformat per #MarcDomingo, #CrisMartínez, #FrancescMarginet, #ClaraMingueza, #AbelReyes, #MarcTarrida i #AgnèsCasa, mostra una molt bona sintonia i química. Cal dir que la direcció, coral, és a càrrec d'aquests mateixos i de l'autor.
Per mi, un dels grans mèrits de l'espectacle és saber reivindicar en un teatre de denúncia social... però des d'un vessant humorístic esbojarrat. De fet, he pogut gaudir d'alguns moments estel·lars, com l'àvia que regala uns "tarongets" a fills i nets (i que no ho declara a Hisenda), que va en la línia de l'abans esmentat.
En definitiva, una proposta interessant i divertida, amb una elaborada estructura, que de ben segur us farà riure, i per què no dir-ho, reflexionar, des de la vostra butaca.
La podreu trobar fins al 12 de gener del 2025.
El 4-12 vaig veure "Voltaire-Rousseau. La Disputa", al #TeatreRomea.
Així, en aquesta particular proposta, seguirem de ben a prop la disputa entre els dos filòsofs més importants del segle XVIII: #Voltaire (interpretat per #JosepMariaFlotats) i #Rousseau (interpretat per #PepPlanas).
El text, de #JeanFrançaisPrevard, adaptat per locació per #Flotats (que també dirigeix), té un ritme pausat, que permet posar especial atenció a les grans interpretacions d'aquest duet amb tanta química, per una banda, i amb la paraula com a tal, per l'altra.
Cal remarcar que el preciós vestuari d'època de #RenatoBianchi, conjuntament amb l'espai escènic a càrrec de Flotats, multiplicat en aquest treball tan personal, transporta a la persona espectadora a un viatge a una altra època.
En definitiva, una proposta clàssica de ritme pausat, on gaudir d'un referent del teatre català com és Flotats. Tot un combat intel·lectual entre dos il·lustrats d'enorme prestigi. Una confrontació mental amb alguns girs amagats. Poder gaudir-la des de la reflexió, allunyant-se de propostes més vertiginoses, de segur serà agraït per una àmplia majoria del públic.
La podreu trobar fins al 12-1-25.
Dissabte vaig anar a veure #Vivä a l'#AquitàniaTeatre.
Aquest espectacle d'#AnexaTeatre, dirigit (i adaptat) amb habilitat per #PauDoz (director d’Asmodai), ens presenta dues cuidadores ben particulars i diferents entre si, encarregades d'ajudar a una anciana sueca, de nom Vivä, establerta a Catalunya.
L'aparent tranquil·litat amb què conviuen, es trencarà de cop arran de la sobtada mort d'aquesta, que desencadenarà una sèrie de fets amb divertides conseqüències, per tal de poder continuar mantenint l'statu quo... amb un final absolutament inesperat, que us deixarà glaçats. Aquest, constitueix un tancament rodó dibuixat per #FernandoSchmidt i #ChristianIbarzabal, els autors (d'Uruguai).
El duet format per #MeritxellDuró (també actriu a #Asmodai, ara amb un graciós i peculiar personatge: la Rita), així com, per la televisiva #MònicaPérez (no hem d'oblidar, però, que aquesta està molt lligada al teatre també, tant pel seu pas per #LaCubana, com pels recents èxits teatrals #EscapeRoom i Escape Room 2) funciona i convenç. La parella escènica mostra molta química entre elles, cosa que el públic capta de seguida.
Cal dir, que l'escenografia resulta espectacular: trobarem a escena un pis amb tot luxe de detalls, que sembla ben real. El vestuari, que podria ser un apartat certament oblidat a causa del costumisme de la peça, està molt ben trobat. Contrasten molt tots dos personatges: l'elegància d'una i l'estridència acolorida de l'altre.
En definitiva, una agradable comèdia que us farà passar una bona estona, ideal per aquests grisos dies.
La podreu trobar fins al 22-12-24.
Dimecres vaig veure #Cristina al #TeatreTantarantana.
Aquest espectacle ens situa a una boda on tots els assistents semblen gaudir, mentre les nostres joves protagonistes viuen aquesta gran celebració amb un cert patiment i angoixa. Així, a través del punt de vista de les tres, s'entomaran diferents elements de temàtica social d'enorme interès, com són la solitud, l'envelliment, les cures, l'amor... La mirada presentada, agredolça, ja que combina amb encert comèdia i tragèdia, a estones resulta críptica i entorpeix el dinamisme.
Cal destacar, però, el repartiment, que és buida a escena (literalment parlant): #TatianaDuñó, #IvetZamora i #MarinaAlegre / #AnnaRoy (segons el dia concret de la funció). A més a més, ens regalen unes grans interpretacions.
La direcció i text són corals, a càrrecs d'elles mateixes, conjuntament amb #JúliaValdivieso, pel que fa a la direcció.
Voldria dir que l'espai escènic és modest pel que fa a la posada en escena, però original. Aquest fa tot l'efecte i és a càrrec de #XèniaCubí (també encarregada de la il·luminació).
El vestuari, en consonància amb la proposta, resulta escaient i ajuda a submergir-nos la peça.
En definitiva, un espectacle de petit format d'una companyia jove emergent. Aquesta és recomanada pel públic més aventurer que busca propostes arriscades i diferents, allunyades de l'habitual.
La podreu trobar fins al 15-12-24.
Ahir vaig veure #ElFavor al #TeatreGoya.
Aquesta simpàtica i afable comèdia dirigida amb habilitat per #XavierRicart, que no fa tant ens va regalar #ElsOssosDeLIrlandés [17-11-23] (i que ha participat en un bon nombre d'interessants projectes, tant com actor, com a director), compta amb un captivador text de l'actriu #SusannaGarachana (que de fet, vaig poder-la veure fer un magnífic treball a #UnaButacaAlPolNord [23-12-23]), que s'estrena ara amb un òptim resultat com a autora, en tot un teatre en majúscules com és el Goya.
Estem davant d'una comèdia de gran format i es nota des del primer minut, amb un repartiment popular i fàcilment reconeixible, així com amb gran nivell (i espectacles a l'esquena), conformat per #EduardBuch, #DavidMarcé, #JordiRico i #MarcRodríguez. Els quatre, amb molta química entre ells, interpreten un grup d'amics que s'han reunit, aparentment com sempre. Aquest cop, però, un d'ells, el Cesc, que és l'amfitrió, els demanarà un gens convencional favor, que els trasbalsarà per tot el que podria implicar.
M'ha agradat per la seva originalitat especialment el principi. No només els divertits crèdits projectats sobre el teló, amb una suggerent música i els membres de l'equip, dibuixats un a un, de manera molt artística, imitant dibuixos infantils. Si no també després, on el protagonista ens introdueix el que veurem, tot interpel·lant-nos (de manera semblant com succeeix al final) i dient-nos, en realitat, com es resoldrà tot, però d'una manera ben particular, que vista amb perspectiva resulta atractiva.
El ritme de la peça és alt, amb transicions dinàmiques entre les diferents converses i amb pulles constants entre aquest entranyable grup d'amics que tant s'estima, malgrat les seves diferències.
L'escenografia d'#AnnaTantull (amb un treball que amb raó, he elogiat no poques vegades a diferents obres), és realment preciosa, possiblement d'un pis de la zona noble de Barcelona, amb tot luxe de detalls, que el fan semblar ben bé real per a l'espectador.
En definitiva, una preciosa comèdia realitzada amb talent i recursos, que constitueix una magnífica oda a l'amistat... i perquè no dir-ho, a la paternitat, que de segur us farà passar una divertida estona a la butaca.
La podreu trobar fins al 26-5-24.
